TASHARUK

Mai Masri (1959) és una de les pioneres del nou cinema palestí que neix després de la primera generació de cineastes del cinema revolucionari. El 1983, amb el seu primer documental Under the Rubble, és la primera directora, càmera i muntadora palestina. Ha realitzat una desena de documentals, fortament impregnats de l’exili i de les seves vivències durant la guerra civil libanesa. Donant sobretot la paraula a les dones i als nens, els seus documentals dibuixen retrats i testimonis punyents de la vida als camps de refugiats palestins durant la guerra. Moltes de les imatges que va filmar constitueixen l’imaginari audiovisual que han passat a formar part de la història.

A la seva trilogia, Children of Fire (1990), Children of Chatila (1998), i Frontiers of Dreams and Tears (2001), la cineasta porta a la pantalla gran històries, d’infants i adolescents, que es construeixen mitjançant un contrast fort d’imaginació i de realitat, apropant-se al realisme màgic. La imaginació dels joves a qui dóna veu i els seus somnis d’una Palestina viva contrasten amb la duresa de la realitat i formen un relat profund sobre la identitat, la pertinença i la construcció de la nació amb la que somien. Aquests documentals han obtingut nombrosos premis internacionals.

Mai Masri, s’apodera del cinema per prendre el control de la narrativa dominant i proposa una narrativa subalterna, és una pionera que ha creat escola i que ha permès que les dones cineastes estiguin més presents i puguin apropiar-se d’aquesta eina d’expressió tan poderosa com és el cinema i d’aquest combat cultural.

L’any 2015, realitza i dirigeix la seva primera pel·lícula de ficció 3000 nights. La directora s’inspira del testimoni i el relat de diverses presoneres palestines que van donar a llum dins de les presons israelianes.

Mai Masri va néixer a Amman, va estudiar als Estats Units i el 1981 es va traslladar a Beirut, país de la seva infància per consagrar-se al cinema, i on viu actualment.