ماريز غرغور
Biografia
Nascuda a Jaffa, Maryse Gargour va créixer al Líban. Es va graduar a l’Institut Français de Presse i va cursar un doctorat en Ciències de la Informació a la Universitat de París II. Periodista i productora a l’Office de Radio Diffusion Télévision Française de Beirut, es va incorporar al Consell Internacional del Cinema i la Televisió de la UNESCO mentre desenvolupava una carrera com a periodista independent.
Maryse Gargour produeix els seus primers documentals per la televisió, sobre temes variats. Als anys noranta realitza els seus primers documentals per al cinema, Jaffa la mienne i Loin de Falastine, pel·lícules que parlen de la memòria palestina abans de la Nakba, una feina de recerca que no ha deixat mai d’aprofundir en la seva obra. A través dels seus documentals, Maryse Gargour torna a les arrels de la seva infantesa i no deixa de qüestionar la història de Palestina als albors del segle XX. L’any 1997 produeix Jaffa la mienne, una pel·lícula que segueix les traces de les famílies històriques de la ciutat de Jaffa, famílies que posseïen terres i tarongers, famílies de notables, científics, homes de negocis, comerciants i que l’any 1948 són forçats a l’exili.
L’any 2007, la directora produeix el documental, La terra parla àrab, amb el que va ser reconeguda internacionalment, va guanyar el Premi Memòria Mediterrani i va obtenir la Menció Especial ASBU a l’edició 2008 del PriMed – Premi Internacional de Documental i Reportatge Mediterrani. Aquest documental combina una recerca històrica, relats, cites, testimoniatges i documents de l’època amb els quals la cineasta aconsegueix que l’espectador empatitzi amb la vida i la quotidianitat del poble palestí, amb tots els seus diferents matisos. L’ambició d’aquest documental no és només mostrar l’existència d’una societat desenvolupada, moderna a Palestina avanç de 1948 sinó d’identificar també les causes que van conduir a la creació de l’Estat d’Israel i de la Nakba.
À la rencontre d’un pays perdu (2013), porta a la cineasta a seguir els passos de la comunitat francesa, establerta a Palestina des de fa més d’un segle, arrossegada pels trastorns de 1948, relats i històries de les quals, soterrades sota els mites fundacionals del sionisme, van estar en perill de desaparèixer.
Les pel·lícules de la Maryse Gargour són eines precioses per deconstruir la història del moviment sionista i de rellegir la història de Palestina des del punt de vista dels subalterns, amb la mirada de la població palestina. Com a documentalista, l’originalitat de la Maryse Gargour recau sobre el fet que la cineasta dóna la paraula als palestins de la diàspora i a aquells forçats a l’exili l’any 1948.
Maryse Gargour viu a França.