Com n’és d’important trobar algú que es preocupi per tu i et faci sentir que ets una persona. Sí, una persona i no un animal. Doncs fins i tot l’animal rebutja els cops. Com podria suportar-los jo? He suportat tant, però no vull explicar el que va passar, sinó que vull parlar del que sóc, després d’haver après a dir: «No, no, no, prou ja!». Vaig aprendre a defensar-me. Sóc molt bona persona. Vaig aprendre a confiar en mi mateixa i veure’m bonica. Tots els dies em miro al mirall i em dic: «sóc una dona guapa i forta, ningú pot tocar-me i sé defensar-me».

Aconsello a qualsevol noia que pateixi violència que no romangui en silenci, perquè del contrari, passarà a ser quelcom normal i acceptable. Però no, no pots acceptar-ho. Avui l’hi parlo a la força que hi ha al teu interior, aquella força que està allà i que només necessita que la treguis fora. Som dones fortes, intel·ligents, valentes i tenim a moltes dones que ens ajuden, defensen i recolzen.